JOAN BATISTA LACOMBA GARCIA. " In memoriam "

 JOAN BATISTA LACOMBA GARCIA. In memoriam 07/08/34 a 21/05/2022

No m’agraden gens es comiats, tampoc  no se que et pugui contar a tu, que no sàpigues mes que jo. Així que t’escriuré una carta  perquè la rebis allà on siguis.

***

Estimat Joan.

Com tu saps ens vàrem conèixer  devers l’octubre de 1.970 a s’Institut d’Inca, ens feies classes de dibuix lineal, cosa que a mi no en agradava massa, perquè l’art mai pot esser cosa  lineal. Casualment ara preparaves una exposició  a Inca  amb un quadres plens de color i línies rectes.

Ahir, amb un constipat que no arriba a curar mai del tot,  et falta l’aire, segons m’han contat, sols tingueres temps d’arribar a Palma  a la clínica (coses dels metges de “Muface”  i el cor se va aturar de contar.

Ens vàrem anticipar a celebrar els 50 anys per por de no ésser-hi a temps, en arribar  s'hora de la veritat, un bitxo  que ens ha donat molts de problemes ens va aturar  la festa.  Però tu no donares el braç a tombar.

Fet i dit proposares fer una escultura per plantar a l’entrada del Berenguer, La Balanguera. Va dur molta feina, tant la preparació, dibuix, maqueta i al final la lluita contra el temps perquè es pogués inaugurar abans de acabar el curs  70/71, però ho aconseguires.

Ahir encara escrivies, penjaves com  sempre ho feies a les xarxes.

En rebre aquesta carta segur que  tens projectes vius per tirar endavant. No fa falta en contestis que jo se arribaran a bon port. Lo mateix que aquest llegat que ens has deixat per aquí que seguirà mes viu que mai.  

La terra que tant estimes seguirà viva, el teatre, les escultures, els dibuixos  i tantes quimeres  que dus entre mans no cauran a l’oblit.

Al final no se si posar el segell commemoratiu dels 50 anys al sobre,   o basta posar molta  il·lusió perquè la carta arribi al teu nou destí.

Fins sempre Joan.

 

***

Trobaràs un parell d’enllaços, d’altres entrades del Blog dels 50 Anys, i  fotos  enviades als grups de wasap o Facebook

 

https://50anysintitutinca.blogspot.com/2019/06/joan-lacomba-garcia.html

https://50anysintitutinca.blogspot.com/2019/12/joan-lacomba-garcia.html

JOAN BAPTISTA LACOMBA GARCIA

Dia 5 de desembre partirem cap a  Selva (Xilva, era una alqueria  a l’època musulmana, a 1248 ja hi havia una petita església  dedicada al patró, san Llorenç a 1300 es declarada oficialment vila) per anar a parlar amb qui fou el primer director de l’Institut d’Inca.

Tenia 36 anys i havia estat destinat a Aviles (Astúries)  i no li feia gens de gracia tenir que abandonar Mallorca per anar a ensenyar a fora. Així que es va mourà i va aconseguir una comissió de servei per Obrir l’Institut que es feia nou a Inca.

Ens va contar les peripècies que tingué que passar, també de com  tingué que triar els primers professors   d'una llista de currículums (Instancies) que havien depositada a l’Ajuntament.

Axi mateix de com va tenir que lluitar amb una administració no massa a favorable, que li va donar algun disgusts.  Hi ha material per escriurà un llibre. Lo cert que aquell centre educatiu tirar per endavant i avui  milers d’antics alumnes han fet historia i estan a punt de complir els 50 anys.

Pel camí, un llarg  raig de professors i antics alumnes, no han arribat a temps per poder ho contar, i aprofit ara per tenir un record per tants que s deixaren la pell pel camí.

Entre sorbet de cafè, al bar de veïnat de l’església, alçant la vista, un paisatge meravellós, la serra de tramuntana  coronada  per el puig de n’ali i el puig de n’escuder, que   removen els interiors artístics del pintor, encara que la conversa continua.

Li feim entrega del llibre àlbum de fotografies de la primera trobada, que les recordem , amb alegria, per l’efecte impactant que ens deixaran grabats, de la ma del fotògraf Miquel Cifre.

Assistiren  a l’entrega en Toni Moragues i n’Andreu Matas alumnes de la primera tongada.

El motiu, també fou posar a la taula i a mes iniciar el programa, per l’any vinent, i anar organitzant les activitats que volem dur a terme per celebrar els  50 anys  i la dècada dels 70 que tants de records de joventut tenim. Per noltros els feliços 70.

https://50anysintitutinca.blogspot.com/2021/07/cloenda.html

CLOENDA

El curs que ara ha acabat, 2020/21,  ha fet 50 anys des de que s’inaugurarà s’Institut d'Inca, ara,  IES   Berenguer d’Anoia. No hi hagut focs artificials, però quedarà sembrada l’escultura  de Joan Lacomba, primer Director i reconegut artista, ara a punt de fer els 87 anys.

El títol: “ Sap que la soca mes s’enfila com mes endins pot arrelar” així acaba la 2 estrofa de la Balanguera, que ara ha fet les 5 dècades, representada per un arbre de 6 metres d’alçada just a l’entrada de l’Institut.

Fou inaugurada per la presidenta del govern de les Illes Balears, també antiga alumna;  Francina Armengol. Amb l’assistència del conseller; Marti Xavier March.  La Directora del centre; Maria Magdalena Coll, i l’equip directiu. Des de l’Ajuntament  per el batle Virgili Moreno, acompanyat  per Alice Weber i Andreu Caballero. En els discursos no faltaren elogis a l’artista, a l’obra i al Centre, i foren molt aplaudits per els assistents.

Després de la lectura d’una poesia per Catalina Munar  fou interpretada la Balanguera  amb les veus de Neus Salva Galma i Alexandra Huayramar  (SEMBRANT VEUS), una versió que arribar al cor  dels assistents .

Joan Lacomba s’ha implicat en cos i anima amb el projecte, cedit gratuïtament, per deixar constància del fet. Moltes hores de insomni, seguiment i revisió dels petits detalls.

Estigué al peu de l’obra, infinitat d’hores, i fins i tot un dia a 40 graus. Amb l’ajuda del seu fill Gabriel,  que ha deixat una historia fotogràfica mai feta del desenvolupament d’una obra d’art. A mes publicades al mateix moment.

En contemplar l’obra, et trobaràs amb unes línies  corbades  que obrin el pensament, des de les arrels al mes profundes fins a l'infinit,  recorrent l’espai fins mes allà de l’univers creatiu. 

L’Idea  nasqué aquell 11 d’octubre de 2020, que recordarem  l’obertura oficial  del Centre a  l’any 1970, també al costat la Secretaria Llucia LLompart.  En Joan ja duia el projecta dins una butxaca a un paperet . El batle Virgili Moreno prengué nota i acceptà  la bona iniciativa.

No va començar gens be aquest aniversari, que havia nascut amb moltes il·lusions  i projectes.  Rafel Crespi al capdavant dels actes ens deixa al mes de Febrer. Encara no ens havíem reposat de la feta i al març ens arribar la pitjor pandèmia mai coneguda. Ambdues sopegades ens tirar per terra tot lo programat.

Aquest bloc, amb l’idea de arreplegar antics companys (professors i alumnes)  va publicar la primera entrada dia 19 de gener de 2019  amb el títol "AVUI HE SOMIAT" que ja du casi 1500 lectures de les casi 75.000 en total.

Ara amb l’obra de Joan Lacomba queda tancat el darrer acte. El temps no perdona, i tot lo que a partir d’ara passi ja serà cosa del 51 aniversari, i esperem  en passin molts mes i que tots noltros els puguem veurà.

Si segueixes llegint mes a baix , trobaràs un resum  ben extens de lo que ha mogut aquesta escultura, que de segur t’agradarà, a mes trobaràs fotos i vídeos  per gaudir  de les millors  moments i de la gran feina realitzada

Fins sempre.