No nooo no es una rondalla
ni una obra de teatre, però tot va
començar així:
Amb l’idea de preparar la festa dels 50 anys per l’any vinent férem un grup, teníem un any per endavant, però no, se veu que havia ganes i ben aviat va creixa.
Passarem del sopar al dinar i ens convenceren. Na Catalina ja va cercar Restaurant.
-Catalina quin dia posem?
+Dia 23 de febrer?
-Noo dia 23 noooo. . .
+Es que després ja ve el carnaval
-No queden mes dies idò?
+En dissabte no
-Bluff. I a on anem?
+A la parra.
Fet i dit queda’m per
anar a veurà el restaurant i allà ens preparen un menú
-
Quanta gent i cab aquí ?
/ De 40 a
60
-
Ja et confirmarem. .
A la sortida ja vàrem veurà que
seria petit
I parlarem de un lloc mes gran, i amb en Toni cap allà s'ha dit, i demarem reserva per dia 23
A les 12 tindríem que
trobar nos, tot estava cronometrat però tot va quedar en res.
A l’aparcament va començar a arribar de gent, i en pots veurà de ulls ben badats
-
Tuuu. . . qui ets?
Abraçades i besos
*No pot esser maiiii . . .
Però en el fons, els ulls no havien canviat , el gestos tampoc.
Eren les dues i tots al aparcament i els
cambres passaven molta de pena a que l’arròs no s’espasés, i per mols d’avisos allà
estàvem i no havia manera. No hi ha fotos.
Lo que es va viurà després, una vegada de dins en Miquel ho
va deixar gravat per l’historia, dona li una ullada a la fotografia i al vídeo
Per veure totes les fotos pitja l'enllaç:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada