En Pere va neix a l’any
1.945, i a 1.970 fou uns dels professors que inauguraren l’Institut
d’Inca, era ben jovenet (10 anys mes que jo) que era un nannaro.
Ens va acompanyar al viatja d’estudis a 1.972, que ferem en barco entrant per Barcelona, recorrerem tot el nord
de la península, i tornarem per Valencia
si no record malament. Com sabeu no havia ni mòbil, ni visa. Així que ell
portava una maleta plena de papers i de doblers per anar pagant les despeses de
tots.
Aquella maleta ja no la va deixar mai, ara la dur carregada
de llibres (prosa i poesia) que ha anat escriguin durant els anys (una dotzena
si no vaig malament). I com que no te aturai, escriu
articles als diaris i a mes pinta. .
. si . . . siii pinta i exposa també fora d’Espanya, fins i tot al paradís
Andorra.
Per no perdre la maleta i com la du tan plena, ha inventat
una nova perspectiva artística ( agafa 120 cuadrets i els junta i en fa un). Un
economista ocasional que dona una experiència distinta a l’art. Just per
contemplar los a tots pots estar un mati descobrint els matisos.
Encara no acaba aquí, com li sobra el temps sembra alls,
sebes tomàtigues i altres verdures, i
per si no fos poc ha fet classes a un grapat d’Instituts, fins i tot a Francià.
Això ha estat una pinzellada mol rapida per descobrir la
figura d’en Pere Font.
Mes abaix podreu trobar unes adreces pes sebre mes.
Tinguérem una vista amb ell, al Convent (Inca), dins la
capella, i allà anàrem agafant idees per
fer el calendari per 2020. També li férem
entrega ,del llibre àlbum de la primera trobada, que en va donar l’impresio de
que li va agradar molt.
La cartera |
Isabel Marques, Pere Font, Antonia Valero i Margalida Llobera
Mirant l'àlbum.
|
Ferem plegats un viatge d'estudis, crec recordar que també venien en Bestard i les dues Maries, na Gelabert i la meva estimada dona. Una de les ciutats que varem visitar va ser Salamanca. A la plaça Major -la plaça més bella i impressionant de l'estat espanyol- ens trobàrem amb un grup d'Andalusia que feien un bon trui, tal que s'havien apoderat d'aquella plaça. No vos creureu però un grup de mallorquins comandats per en Pere Font, de lloctinents en Bestard i jo mateix i d'abanderada na Maria Gelabert conquerirem aquella plaça fent més trui que els andalusos i crec recordar que mos juntàrem els dos grups amb una sola veu i un sol moviment.
ResponEliminaTomeu Cerdà
Quina sort,tots els que tenguereu en Pere de professor, és una persona polièdrica,com sabeu, escriu, pinta i recull alls i olives. No el vaig tenir de professor, però en els anys 70,jo que estudiava a escoles de monges i frares (dominíques franceses, jesuïtes), en Pere va esser com un gurú laic, encarregat de fer-me veure la realitat, una mica més nítida, clara i crítica. Un honor pel Berenguer tenir un professor com ell. Sobren les paraules.
ResponElimina