A la Recerca del nom (7)
Més problemes eterns.
Un dels fets que produeixen
distorsions – en to menor, és clar- és què fer amb els alumnes que no van de
viatge d’estudis. Passa ara i passà també el març del 1972 quan, els alumnes
que no anaren de viatge, sembla que o bé no anaren a l’institut o bé si hi
anaren es dedicaren a [jugar a cartes] «juegos de azar» resa el document
oficial. Per cert, consta al llibre d’actes del claustre una reunió per tractar aquest tema que només afectava
els tutors de 6è curs. També, encara ara no s’ha solucionat el tema,
cridar l’atenció perquè els professors no deixin sortir els alumnes abans que
toqui el timbre ja que «se provoca alboroto en los pasillos y estorban el
desarrollo de las restantes clases» [sic]. Duc 35 anys al centre i cada any
sent la mateixa música.
Festa del llibre del 72
Es reparteix un llibre per classe,
l’afortunat ha de ser l’alumne que més hagi destacat en el seu grup atenent a
dues variables: bon comportament i bones notes.
Més disciplina.
Dos casos, claustre 28 d’abril del
72. El primer afecta un alumne de segon de batxiller, actualment, sisè de
primària, sembla que està diagnosticat de cleptomania ja que està sota tractament del metge del
centre i el seu cas es va remetre al PANAP
(Patronato Nacional de Adaptación Psiquiátrica). L’altre cas afecta a un alumne
de sisè de Batxillerat. Per actes
posteriors sembla que hi ha un cert consentiment per part d’algú del claustre i tot plegat és
vist com una maniobra per anar contra la direcció.[La interpretació és meva,
puc anar errat] Vaja, modernament, de tant en tant, també sorgeixen aquestes suspicàcies. I
tanmateix la troca s’embullà una mica i va acabar amb l’alumne afectat i el seu
curs demanant disculpes davant el claustre.
El horari nocturn
Sembla que ja hi va haver un
intent en el curs 71/72 però no hi va haver matrícula suficient. En principi
s’oferia a 5è, 6è i suposam que també a COU. Els condicionants que havien de
tenir per poder-se matricular a nocturn era tenir 14 anys i treballar.
S’intentarà durant el curs següent, 72/73, implantar-los. Es comprometen els
professors, segons recull en actes posteriors, a fer propaganda per tal
d’arribar a la matrícula suficient per a implantar-los
La tecnologia avança
El 19/05/72 es dona compte de la
nova instal·lació telefònica i el director n’explica el funcionament al
claustre.
Segueixen els èxits esportius.
En el claustre de dia 31 de maig
del 72 es felicita al professorat d'EF pels bons resultats esportius. L’equip
masculí una medalla d’or, quatre de plata, i una de bronzo, a Tarragona [no
s’especifica quin tipus de competició, ni la categoria]. L’infantil femení es
troba a Màlaga seleccionat entre els 12 millors d'Espanya, i medalla de plata
en llançament de pes, també es felicita a Francesc Aguiló per haver disputat el
campionat d'Espanya d'escacs, després d'haver aconseguit el campionat de
Balears. [Deu ser l’únic que a hores d’ara encara continua practicant el mateix
esport]
Coses curioses.
Pel mateix claustre ens assabentam
que una alumna de 6è curs, era major d'edat, casada i amb fills. També el
director demana als tutors del batxillerat superior i COU que triïn els dos
millors alumnes de la classe per tal d'optar a una beca donada per Productos
Ciceron, dotada amb 10.000 pts. Per la qual cosa se'ls sotmetrà a un test.
[quin àmbit tenia la beca? Només era per a alumnes d’aquest centre?]
Interrogants que queden enlaire. A mi,
Productos Ciceron em sona a una casa de begudes gasoses. En un claustre
posterior, el donant d’aquesta beca surt especificat com a Sr. Simonet [seria
d’agrair un aclariment, si algú ho sap i ho troba convenient]
Un final de curs mogudet.
Dia 7 de juny es convoca una
reunió urgent de tot el professorat que es troba al centre. El motiu de la qual
no es altre que aclarir un acte d'indisciplina. Segons sembla, uns alumnes de 4t
curs, 14 anys, havien arribat gats a la classe del capvespre. La causa era que
havien acudit a un dinar de final de curs amb conseqüències etíliques evidents.
La cosa deriva amb una mica de batalla dialèctica «el cariz que toma la
conversación, difícil de reflejar en esta acta»
[Sempre n'hi ha que aprofiten qualsevol acte per fer oposició, l’apunt
és una apreciació meva]. La cosa curiosa
és que els alumnes en qüestió varen acudir davant el claustre perquè tothom
pogués jutjar l'estat. La votació va ser eloqüent: no estaven en condicions
d'anar a classe. Es demana que davant aquest allau de dinars si els professors
poden acudir-hi. Algú s'ofereix voluntari d'anar amb el seu grup.
Dos dies més tard hi torna a haver
claustre. Surt de bell nou el tema de l’alumna casada i amb fills, la
professora de Llar, matèria juntament amb religió, que per la seva no
asistència la hi volien suspendre, manifesta que si feia una instància podria
prosperar atesa la seva condició de «esposa y madre». S’assenteix fer una
excursió a Cabrera, alumnes i professors, i allà representar-hi una obra de
teatre. Llavors ve una discussió sobre qui pot ser cap d’Estudis. Entre línies
s’intueix tensa.
Canvi de director
Ni l’acta anterior ni la de 21 de
juny aclareixen el motiu del canvi de director. El cert és que en aquesta
darrera acta citada es convocada pel nou director, el sr. Antoni Vicens,
professor de francès. No crec, no ho he vist reflectit a les actes, però puc
anar errat, que formàs part del claustre amb anterioritat.
El catedràtic de francés de l'institut Ramon Llull de Palma va ser obligat pel Ministeri a dirigir, en qualitat de Comisari, el nostre Institut. Tot per aclarir punts que afectaven, segon les forces vives (Batlia, Apa, Delegació administrativa del Ministeri), al comportament del claustre i del director. El sr Vicens m'ho va contar en una reunió que previamement tinguerem, dada la nostre amistat. Rafel totes aquestes coses no podien, suposo, figurar en les actes. Ho conto per evitar suspicàcies.
ResponEliminaI millor no meneallo més
Són coses que passaven propiciades per la dictadura
Joan Lacomba
Continuü dient que no s'han d'emprar les actes de claustre. Torn demanar si és legal. No seria millor entrevistar a professors, alumnes i personal no docent?
ResponEliminaSent jo cap d'estudis varen arribar tira a tira alumnes direm que alegres, després d'un dinar de final de trimestre. Solució, en arribar els feia seure davall un arbre. Varen aprendre la lliçó?, jo pens que sí.Qui s'enterà, ells i jo.
En quant el comportament dels directors o de professors en general es pot dir que tots feim actuacions ben o mal fetes. D'un director que no era en Joan Lacomba en podria contar una que m'afectà, de que serviria? M'companyarà en el viatge amb l'estel que me durà al meu indret de l'Univers.
Tomeu Cerdà