A LA RECERCA DEL NOM (7)

A la Recerca del nom (7)

Més problemes eterns.

Un dels fets que produeixen distorsions – en to menor, és clar- és què fer amb els alumnes que no van de viatge d’estudis. Passa ara i passà també el març del 1972 quan, els alumnes que no anaren de viatge, sembla que o bé no anaren a l’institut o bé si hi anaren es dedicaren a [jugar a cartes] «juegos de azar» resa el document oficial. Per cert, consta al llibre d’actes del claustre una reunió  per tractar aquest tema que només afectava els tutors de 6^è curs. També, encara ara no s’ha solucionat el tema, cridar l’atenció perquè els professors no deixin sortir els alumnes abans que toqui el timbre ja que «se provoca alboroto en los pasillos y estorban el desarrollo de las restantes clases» [sic]. Duc 35 anys al centre i cada any sent la mateixa música.

Festa del llibre del 72

Es reparteix un llibre per classe, l’afortunat ha de ser l’alumne que més hagi destacat en el seu grup atenent a dues variables: bon comportament i bones notes.

Més disciplina.

Dos casos, claustre 28 d’abril del 72. El primer afecta un alumne de segon de batxiller, actualment, sisè de primària, sembla que està diagnosticat de cleptomania  ja que està sota tractament del metge del centre  i el seu cas es va remetre al PANAP (Patronato Nacional de Adaptación Psiquiátrica). L’altre cas afecta a un alumne de sisè de Batxillerat. Per actes  posteriors sembla que hi ha un cert consentiment  per part d’algú del claustre i tot plegat és vist com una maniobra per anar contra la direcció.[La interpretació és meva, puc anar errat] Vaja, modernament, de tant en tant,  també sorgeixen aquestes suspicàcies. I tanmateix la troca s’embullà una mica i va acabar amb l’alumne afectat i el seu curs demanant disculpes davant el claustre.

El horari nocturn

Sembla que ja hi va haver un intent en el curs 71/72 però no hi va haver matrícula suficient. En principi s’oferia a 5è, 6è i suposam que també a COU. Els condicionants que havien de tenir per poder-se matricular a nocturn era tenir 14 anys i treballar. S’intentarà durant el curs següent, 72/73, implantar-los. Es comprometen els professors, segons recull en actes posteriors, a fer propaganda per tal d’arribar a la matrícula suficient per a implantar-los

La tecnologia avança

El 19/05/72 es dona compte de la nova instal·lació telefònica i el director n’explica el funcionament al claustre. 

Segueixen els èxits esportius.

En el claustre de dia 31 de maig del 72 es felicita al professorat d'EF pels bons resultats esportius. L’equip masculí una medalla d’or, quatre de plata, i una de bronzo, a Tarragona [no s’especifica quin tipus de competició, ni la categoria]. L’infantil femení es troba a Màlaga seleccionat entre els 12 millors d'Espanya, i medalla de plata en llançament de pes, també es felicita a Francesc Aguiló per haver disputat el campionat d'Espanya d'escacs, després d'haver aconseguit el campionat de Balears. [Deu ser l’únic que a hores d’ara encara continua practicant el mateix esport]

Coses curioses.

Pel mateix claustre ens assabentam que una alumna de 6è curs, era major d'edat, casada i amb fills. També el director demana als tutors del batxillerat superior i COU que triïn els dos millors alumnes de la classe per tal d'optar a una beca donada per Productos Ciceron, dotada amb 10.000 pts. Per la qual cosa se'ls sotmetrà a un test. [quin àmbit tenia la beca? Només era per a alumnes d’aquest centre?] Interrogants que queden enlaire.  A mi, Productos Ciceron em sona a una casa de begudes gasoses. En un claustre posterior, el donant d’aquesta beca surt especificat com a Sr. Simonet [seria d’agrair un aclariment, si algú ho sap i ho troba convenient]

Un final de curs mogudet.

Dia 7 de juny es convoca una reunió urgent de tot el professorat que es troba al centre. El motiu de la qual no es altre que aclarir un acte d'indisciplina. Segons sembla, uns alumnes de 4^t curs, 14 anys, havien arribat gats a la classe del capvespre. La causa era que havien acudit a un dinar de final de curs amb conseqüències etíliques evidents. La cosa deriva amb una mica de batalla dialèctica «el cariz que toma la conversación, difícil de reflejar en esta acta»  [Sempre n'hi ha que aprofiten qualsevol acte per fer oposició, l’apunt és una apreciació meva].  La cosa curiosa és que els alumnes en qüestió varen acudir davant el claustre perquè tothom pogués jutjar l'estat. La votació va ser eloqüent: no estaven en condicions d'anar a classe. Es demana que davant aquest allau de dinars si els professors poden acudir-hi. Algú s'ofereix voluntari d'anar amb el seu grup.

Dos dies més tard hi torna a haver claustre. Surt de bell nou el tema de l’alumna casada i amb fills, la professora de Llar, matèria juntament amb religió, que per la seva no asistència la hi volien suspendre, manifesta que si feia una instància podria prosperar atesa la seva condició de «esposa y madre». S’assenteix fer una excursió a Cabrera, alumnes i professors, i allà representar-hi una obra de teatre. Llavors ve una discussió sobre qui pot ser cap d’Estudis. Entre línies s’intueix tensa.

Canvi de director

Ni l’acta anterior ni la de 21 de juny aclareixen el motiu del canvi de director. El cert és que en aquesta darrera acta citada es convocada pel nou director, el sr. Antoni Vicens, professor de francès. No crec, no ho he vist reflectit a les actes, però puc anar errat, que formàs part del claustre amb anterioritat.

Rafel Crespí i Ramis, professor del centre des del curs 84/85