VIATJE D’ESTUDIS DE 1973
Com si volguessin
recorre el meridià de Greenwich, els i les alumnes que havien començat a quart, organitzaren el viatje i cercaren bona companyia.
Així que amb en Tomeu Cerdà i esposa , na Romea i el seu espòs
i en Paco Homar i la seva esposa, amb mes de
seixanta alumnes embarcaren al port de Palma. Ja pots imaginar als setze anys amb el cap ple d’il·lusions cap a Barcelona amb el dofins
botant darrera l’espuma de la
mar.
Tenien que posar els
peus a quatre països, així que l’aventura estava assegurada. De Barcelona partiren cap a Andorra, a on ja
se notava aires de llibertat a
travessant l’avall.
Tot seguit, per resumir, la propera meta era Paris. . . Ai aii... Le Paris, els somnis es ferien
realitat, a on les pedres son art i la musica a vorera del Sena omple el desitjos del viatjant.
Ara 47 anys després, es mal d’explicar lo que sentiren i el
records que queden, pot esser en vindran
mes a la memòria, i les hi podrem afegir.
De Paris a Calais, i altra cop al mar per arribar a Dover. Per un mallorquí, en retrobar se amb la
mar, sempre fa sentir la nostàlgia i enyorar la roqueta, però no havia temps per
perdre, així que quedava guardat al reco
de la memòria.
De Dover cap a London passant per Canterbury , Rochester, Dartfort
, però el cap, a vegades es perdia amb el
paisatge verd, i de sobta es tornava obscur, fins que el coll es queixava , o una
rialla sortirà de la darrera fila.
La tornada ja podeu
imaginar. Unes fotos que estaven a punt de revelar guardades
al fons de la motxilla, i ara?. On son? Dos parells ja descolorades aquí las podeu trobar penjades.
Si en tens envia-les i les posarem
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada