AIXO ERA I NO ERA

Una rondalla

Havia un temps, casi ja oblidat , en que les coses es podien fer de moltes maneres. 

N’hi havia que  pesaven el temps cassant mosques, si sii,   no ten riguis,  tenien una manya  amb estirar el braç i agafar la mosca que no t’ho pots ni imaginar.

Això es feia en hores de “classe” que li deien. Mentres el professor explicava, sempre hi havia algú que anava a la seva bolla. 

Vols dir que hi havia mosques dins les aules?

I tant que ni havia.

Als anys 70, els insecticides anaven escassos, tot era mes ecològic. Llavors li deien natural. 

També  per sortejar el soponcio, en vers d’escoltar,  ni havia que entrenaven amb un canut, escopien grans d’arròs al clotell del que seia davant.

Com el feien ?

Llevaven la mina al bolígraf , tipo Bic i tenien  l’eina llesta.

Els professor,  o la professora, ho sabien  i procuraven fer activitats que  estiressin l’atenció als alumnes.

Per això era habitual, aconsellar  recollir fulles de plantes, dissecar i classificar les.

Com ho feien?

Era freqüent posar les al mig de les fulles del llibres.

Si en repasseu algun llibre d’aquell temps tal vegada en quedes alguna oblidada.

També podien recomanar fer ho  amb insectes.

Això ja era mes complicat. Quin objectiu tenia?

El mateix que amb les plantes, classificar los.

I a on les guardaven?

Alguns amb alcohol, d’altres com les papallones els subjectaven amb una agulla  dins una capsa.

No t’asustis  que això era el segle passat

I Que mes feien?

Per exemple, di seccionar un ferreret, per estudiar els seus orgues

No fotis?

Siii

Escovet, quines coses me contes, no pot esser mai, lo que  me dius

Nomes faltava haguessin  fet matances i fet sobrassada.

Ara te en contaré una.  Xissst. . .      no ho diguis a ningú. . . eh?

Val.  Serà un secret entre noltros.

Una vegada, dugueren un conill.

Un Conill? o una llebre?

Xisssttt.

He dit un conill,  i li tragueren la pell  fins i tot.

I que feren amb ell?

El disecsionaren, per inspeccionar  l’aparat digestiu, els ronyons, el cor, el fetge, fins i tot la fel.

Anaven per estudiar medicina?

. . .

La festa va acabar be.

El cuinaren  amb ceba i tots en menjares

Tu en prens es  pel?

Nooo, sort que quedaren unes fotos  de testimoni

Idò no es una rondalla?

Noooo   “acabaren felices i comieron perdizes”

Jajaja...

No es així.  Ho passaren de meravella  i foren feliços.

I els que poden viure per contar ho que ho contin