TENS UNA CITA
Si siii demà al mig dia. Quant de temps. . .
i, i, tu qui ets? treus el mòbil per... la veu et delata, s'obri el cor , les mans t’abracen,
Si siii demà al mig dia. Quant de temps. . .
i, i, tu qui ets? treus el mòbil per... la veu et delata, s'obri el cor , les mans t’abracen,
el llagrimer humit sulla amistat
Dus els papers? tal vegada et toqui parlar,... xerraràs tot el temps. . . sense aturar, saps que de coses que et tinc per contar. . . i vinga explicar. . . saps que he estat d’ocupat tots aquets anys.
Eiii. Que duen s'arros. És igual estic acostumat a fer ho sense taula. . . a on
sec? Havien dit que havia taula reservada, es igual seure amb tu i axis
aprofitem. Així comença la festa
Du mocadors de tota la vida, que no hi haurà papereres per tants de papers.
A la megafonia, sona una melodia, els nervis s’apoderen de Tu, i ara qui tocarà,
ningú sap que ha de dir. . . ja sens la veu. . . moltes gracies... escoltes amb els ulls com
a plats, tants anys . . . aplaudiments, rialles
... no ha canviat gens. Molt emotiu.
Be com sabeu nomes formar.se el grup va començar a creixa rapit, falta un
any, no podem esperar, Millor dinar que sopar, que ja no estim per segons que.
. .
Na Catalina Balaguer va escoltar la
demanda i va posar fil a la agulla, engue dinar però tenim que posar data. Abans
de que comenci el carnaval, va dir. La va encertar.
Posarem el ulls a un Restaurant al Port de Pollença, però clar a on fica’m
les emocions de tanta gent, així que vàrem canviar. Ara venen els emperors, que
no puc , que no puc perquè soc de viatge, perquè perquè, però tot hom vol venir
i s’ha allistat molta de gent.
SEGONA CITA
Andreu Matas va dir, engueee ,
sortirem de marxa per eu port d’Alcúdia, veuràs com lligam, es que no perd coratge,
no li fa por sa fosca.
Així que passat carnaval i el viacrucis electoral, ja tirant per el juny férem
el sopar de final de Curs, que l’any que ve si que es el cinquantè aniversari,
i farem festa gran
T’hi apuntes?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada