MARIA GELABERT (1970-1987)
L'any 70 va ésser una sorpresa i una alegria
conèixer la decisió de fer un institut de batxillerat a Inca.
Els pares del pobles veïnats ho tendrien molt
bé perquè els seus fills fessin el batxiller.
Posar en marxa un institut en un edifici no
del tot acabat va ésser una mostra de capacitat d'organització i molt de
coratge per part d'en Joan Lacomba i altres persones.
Per no retardar més l'inici del curs vàrem
començar les classes sense cadires ni taules i els alumnes escoltaven amb molta
atenció i prenien apunts asseguts en terra i ho acceptaven de bon grat.
Inicialment el professorat estava format
sobretot per gent jove amb vocació i moltes ganes de fer les classes ben
estructurades i atractives.
Els professors, a l'hora d'acabar la tasca,
mai vàrem tenir la sensació que un ramat de cabres ens encalçessin. I tant si
era a dins o fora de l'horari lectiu s'organitzaven grups de teatre,
excursions, pràctiques, viatges... i tot el que fos necessari per aprendre i,
al mateix temps, gaudir.
Desset anys donen per recordar nombrosos fets
i reviure moltes anècdotes.
Tan sols en contaré una que em va fer especial
gràcia. Era a classe de biologia explicant l'aparell reproductor femení:
“Dels ovaris surten òvuls. Cada més se
n'allibera un que recorr la corresponent Trompa de Fal·lopi. Si en aquest
conducte és fecundat, l'embrió resultant es dirigeix a la matriu i s'hi
instal·la...”
Bé, l'anècdota és la següent: en acabar la
classe una professora que m'estava escoltant atentament me va dir que la meva
explicació li havia provocat un embull dins el cervell i estava estorada ja que
sempre havia pensat que els ous els tenien els homes.
El meu vessant com a professora ha servit de
base a la major part de les “illes de felicitat” que m'ha donat la vida: els
millors amics i una part important de les més profundes vivències han derivat
d'ell.
Moltes gràcies a tots. El vostre record
m'acompanyarà sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada