La Secretaria Llúcia Llompart, va agafar el paper per donar-li lectura a l’acta d’inauguració, com si tingués 21 anys. Ara però ja sense nervis, ben assossegada, i com si fos ahir mateix. El director Joan Lacomba, assegut com el primer dia, també tombà el cap escoltant.
El Batle Virgili Moreno, no podia donar crèdit, però va assistir
a un esdeveniment, que mai s’havia vist. La repetició de la jugada, representant el batle d'un temps, en què ell encara no era nat.
Ara si la realitat es rompé de sobtà, amb un pastís llarg (representat un tros, per cada un dels 50 anys). Un Institut amb sòlit recorregut, al llarg dels anys. Sí que
ha canviat el temps. Faltaren alguns dirigents de llavors, tampoc hi hagué missa, crec que
fou per al mal temps que vivim, ni es varen obligar els alumnes a assistir-hi,
per mor de la pandèmia.
La directora actual Maria Magdalena Coll, també vingué a donar costat, com també la Secretaria Antònia Ramis. Poques vegades veureu dues direccions juntes, després de tants d’anys, 50 per ser exactes.
No és un miracle de la tecnologia, són els
fonaments de l’ensenyament, que malgrat molts d’entrebancs, es consolida com una
forta Institució.
Ara si les emocions, vingueren a la part fina de la pell, i aquestes emocions sempre deixen potada, i duren en el temps. Per això Joan Lacomba, experimentant amb molts d’àmbits de l’art, va entregar a la primera autoritat, essent notari dels fets, i a tots els presents, una escultura (un projecte de la seva il·lusió).
Aquest projecte representa un arbre, l'arbre de la vida, la vida de la balanguera, les arrels del nostre subconscient. Sap que la soca com més s'enfila, més endins pot arrelar.
Ara falta que els dirigents de l'ajuntament, i que si el temps i l'economia ho permeten, lluirà per tots
els antics alumnes i professors, així com els actuals alumnes i professors, i tos que vindran anys posteriors, ho puguin disfrutar.
Després vingueren els
discursos per ordre d’antiguitat; Joan Lacomba, na Llúcia Llompart, na
Caterina Valriu. (alumne del primer curs l'any 1970), i posteriorment professora del
Berenguer. Maria Magdalena Coll, la directora Actual. El Batle Virgili Moreno va tancar les intervencions.
Com ara fa 50 anys es va servir un vi. (llavors li deien “vi espanyol”) en bon mallorquí, És un reserva del
cinquantenari que havia seleccionat en
Rafel Crespi Ramis (en pau descansi), el qual estigué present durant tota la cerimònia.
Ara sí que el Berenguer, ha fet 50 anys. Podríem dir que ja ha madurat.
Per la part que a mi em toca, no ho vull dir l'edat, però he tingut la sort de poder-ho haver organitzat.
Felicitats a tota la comunitat educativa, actual, anterior i la que vindrà.
Us deixo el reportatge fotogràfic, que ha fet Miquel Llompart Cifre, i que està penjat a l'enllaç que hi ha el final.
 |
 |
| Llúcia Llompart Coll. La secretaria de l'Institut. |
https://www.dropbox.com/sh/dznbvqjg4pkirox/AADdx185F4Dz9hJTCOV4yooCa?dl=0
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaPer molts d’anys al Berenguer d’Anoia.
ResponEliminaPer molts d’anys i moltes gràcies a l’equip directiu actual i a tots els altres, des del primer amb en Joan Lacomba al cap davant.
Per molts d’anys a tot el professorat que hi ha aportat treball, il·lusions i docència.
Salut i per molts d’anys a tot l’alumnat que hem tingut la fortuna de posar-hi els fonaments del nostre desenvolupament personal i conrear-hi grans amistats.
Per acabar un comentari i un agraïment. El comentari és que hi he trobat a faltar la presència de les paraules del company, amic i ànima de la preparació i divulgació d’aquesta celebració del 50è aniversari, estic parlant com sabem molts dels companys d’en Pep Servera (moltíssimes gràcies per tantes hores de feina i d’il·lusió).
I l’agraïment pel meu estimat amic Miguel Llompart Cifre que sempre està a punt darrera l’objectiu de la seva càmera i regalar-nos tantes instantànies de moments personals entrenyables i inoblidables. Gràcies per sempre ser-hi i regalar-nos part del teu temps i de la teva creativitat.
Una aferrada per a totes i tots i record entrenyables pels que ens han deixat i no oblidam.
Joan Planes Ferragut
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina