“A l’any 1970 a Balears no hi havia Conselleria de
Educació, tan sols una Delegació administrativa del Ministerio de
Educación y Ciencia. En quant a la Inspecció
Tècnica , Balears depenia de Catalunya amb seu a Barcelona.”
Havíem convidat en
Joan Lacomba a la reunió amb el Batle d’Inca i ens constà que:
“Mentre era professor
agregat numerari, per oposició lliure, al Institut Joan Alcover de Palma vaig
guanyar unes altres oposicions; aquesta vegada a catedràtic numerari i em varen
destinar al Instituto Menéndez Pidal d’Avilés.
Astúries es
meravellosa, però Aviles a l’any 1970 era un infern degut a la proximitat de la Factoria Metal ·lúrgica de Ensidesa (actualment ha
canviat molt, per bé).
Amb aquell panorama i
dos fills petits, vaig sol·licitar aproximar-me a Mallorca sens esperar el
corresponent Concurs de Trasllat. En aquell temps als Instituts de Ensenyament Mitjà sols hi podia haver un catedràtic de cada assignatura i de la meva les
places estaven ocupades als dos Instituts (El Ramon Llull i el Joan Alcover)
Llavors la Inspecció de Catalunya i
Balears va oferir-me una Comissió de Serveis si acceptava posar en funcionament
el que seria el Institut de Inca (el tercer a Mallorca)
Amb el nomenament, el
mes d’Agost de 1970, vaig presentar-me aquí, en aquest Ajuntament; on vaig
trobar-me un munter de sol·licituds per treballar de professors. En aquella
època el director tenia la potestat de nomenar
els professors interins. Dos dels
sol·licitants, en Pep Verd i na Llúcia Llompart, s’oferiren a ajudar-me en la
tasca que me esperava.
Ens posarem com a
norma triar, en primer lloc els idonis per cada assignatura i en segon que
visquessin a Inca o lo més prop possible. Crec que no ens equivocarem.”
Joan Lacomba
Joan Lacomba
Ara 50 després dia
10 de gener va visitar un altre cop l’Ajuntament per emprendre una feina. Festejar
cincuentanari.
La visita va esser
molt emotiva, fou rebut per l’actual President Batle Don Virgili Moreno ( també
antic alumne) com casi uns vint mil mes, també i n’Alice Weber, De part del IES Berenguer d’Anoia
: Rafel Crespi (un dels professors mes antics) a mes d’antics alumnes: Marga Llobera,
Andreu Matas, Toni Moragues i Pep Servera
Exposaren un
esborrany de pla d’activitats que pensen dur a terme al llarg d’aquesta commemoració que anirem explicant a un altra capítol.
Durant aquests 50
anys han destacat mols antics alumnes a tots el àmbits; Professors, metges,
escriptors, poetes, Musics, artistes,
pintors i mes tots de renom així com també
polítics de tots els colors, Casi tots els pobles de la comarca han tingut o
tenen Batle i fins i tot President i Presidenta del Govern
Balear.
No pot esser orgull
mes gran per un professor .
Enhorabona Professores
i Professors que heu dedicat la vostre tasca duran aquest 50 anys
L'estiu de 1971 -l'any que vaig acabar la carrera a Barcelona- vaig anar a cercar feina els dos únics instituts de Palma. En el "Joan Alcover" me entrevistà el director Monzón. En el seu despatx hi havia una persona. El director me preguntà la meva especialitat i li vaig dir que era llicenciat en química. Me demanà el telèfon i me digué que ja me diria coses.
ResponEliminaDesprés me'n vaig anar al "Ramon Llull" on me rebé el director Suau, la conversa va ser idèntica a l'anterior.
La veritat és que vaig partir decepcionat i desanimat.
Quan ja era defora vaig veure que la persona que havia vist al J.A. venia cap a mi. Resultà ser... el director de l'INSTITUT D'INCA -sempre l'anomenaré d'aquesta forma- ... en JOAN LACOMBA. Me demanà si volia treballar en aquell institut comarcal que jo desconeixia. I tant! va ser la meva resposta. Firmàrem el tracte com es feia un temps a Amèrica, amb una estreta de mans.
Els pocs dies me telefonà el director del "Ramon Llull" per donar-me plaça en el seu institut. Li vaig donar les gràcies i li vaig dir que ja en tenia al d'Inca. A la mateixa setmana me telefonà el del "Joan Alcover". Un altre pic la resposta va ser la mateixa.
A mi, nascut i amb casa a Ciutat, m'hauria convengut quedar a un dels instituts de Palma. Per què vaig anar al d'Inca? Perquè sempre he procurat ser persona d'una sola paraula. Ara en diré poques més
GRÀCIES JOAN LACOMBA
per donar-me feina i gaudir durant 7 anys d'aquell -llavors- institut comarcal on me vaig trobar amb bona gent, alumnes, professors i personal no docent. Allà me vaig convertir en professor, feina molt dura i molt bella. Hi vaig arribar accidentalment però si hagués de tornar a treballar no ho dubtaria, PROFESSOR.
Dues històries molt maques dins una, i en comú sa vostra entrega.
ResponEliminaEnhorabona a Joan Lacomba, Tomeu Cerdà i tants i tants professors i alumnes que formareu part d'aquesta gran família que va ser s's'institut i el Berenguer d'Anoia.