A l'any 1970 els alumnes que tenien de 10 fins a 17 anys amb un grapat de professor també bastant joves vàrem inaugurar l'Institut d'Inca:
Alumnes de Pollença, Muro, Campanet, Búger, Santa Margalida, Sa Pobla, Lloseta, Binissalem, Alcúdia, Maria, Sineu, Selva i Caimari i Moscari a mes d'altres pobles.
Visquérem una petita revolució estudiantil, veníem encorsetats d'escoles de monges, frares o instituts rurals .Així va naixé una experiència que no oblidarem mai
Sigui primavera o tardor, el més important és gaudir l'estada de la vida. El teu poema és preciós i transmet. Ets una gran artista, Tiana! Et felicito.🌹
En el cor floreixen les flors,
ResponEliminade la boca l’harmonia de les paraules,
el sentiments semblen olors,
I l’art per impartir a les aules.
Que bell es tot.
ResponEliminaBell poema, Tiana.
ResponEliminaEt vessen les paraules per la terra cuidada i estimada
Molt bell poema Tiana!!!
ResponEliminaSigui primavera o tardor, el més important és gaudir l'estada de la vida.
ResponEliminaEl teu poema és preciós i transmet. Ets una gran artista, Tiana! Et felicito.🌹