Miquel Àngel March Cerdà

Un Institut que va deixar petjada

Crec que era l any 1972 quan un grapat de joves pollencines i pollencins anàrem a estudiar a l institut d’Inca, després de quatre anys fent el batxillerat a Pollença.

Va ser una oportunitat de sortir de la zona de confort de ca nostra , de la sort de poder conèixer gent d’altes pobles i identificar altres realitats.

També va ser un privilegi gaudir del mestratge de joves i no tan joves professors, que ens transmeteren entussiasme amb la literatura, l art, la història,...

Igualment va ser obrir els ulls a la consciència política, també amb la complicitat d’un professorat jove majoritàriament compromès amb un canvi que ja s intuïa i se perseguia.

Fa uns dies , una part d aquella gent ens trobàrem a un dinar . Prop de dos-centes persones ens vàrem intentar reconèixer i recordar entre la sorpresa i la curiositat, entre l emoció i l alegria de veure ns, alguns després de 45 anys d absència.

L aniversari d,un institut comarcal que a molts de nosaltres ens va deixar una petjada que encara dura.

Gràcies a en Pep Servera per haver fet possible aquest trobada!!!