Podria contar-vos una anècdota.
L'estiu del 90 la meva dona Maria,
la meva filla Marta i jo anàvem
a classe de ball a "Aquacity" a cala Blava
(de fet és cala Mosca).
Ballàvem a unapista de handbol, i feiem un
petit descans.
Noltros érem a un racó. De sobte des del racó
en diagonal al nostro partí una dona altíssima
i molt maca, semblava que venia cap a jo,
i sí, venia, quan més s'atracava més maca era.
Qui va ser? Na Marga Llull Sastre que en
aquells anys 70 era una nina senzilla.
No ho digau a ningú
I n'Esperança Galma de Llubí qualcú li ha dit res?
Anècdota:
La vaig trobar aparcada a l'institut i plorant, li vaig demanar que
li passavai me digué que una cama li feia mal i que la professora
d'educació físicano li havia donat importància. La vaig passejar
en braços per l'institut fins en 5151A i la vaig dur a urgències,
més passejada amb braços.
El metge Company, crec que de Sa Pobla i pediatra dels meus fills,
me digué que tenia una cama rompuda i que l'havia de dur a Palma.
Més passejada.
Vaig arribar a Mare Nostrum, avui Rotger, i a passejar-la amb
braços fins unes altres urgències. L'enguixaren i després...
més passejada en braços fins en 5151A, la vaig dur a ca un germà
seu. Just li faltava un llacet. Si ve demanau-li mem que diu.
Això sí, no feia el pes d'una ploma.
Uf, encara record el pànic que me produïen les proves de formulació que ens feia el Sr. Cerdà. Ara ho record tot amb molt de carinyo. Anar a "s'Institut d'Inca" va ser una experiència fantàstica. Ho repetiria !!
ResponEliminaMaria Salom LLadó.