Han passat els anys, i tots o quasi tots els que varem
començar al INEM Inca, som seixantins o setantins
Durant sa vida que hem viscut, encara esper que ens
quedi una mica, hem tingut experiencies bones i dolentes,
hem viscut , la universitat o no, mos hem casat o no,
algú s,haurà divorciat, hem viscut l,envelliment i la mort,
alguns, dels nostres pares, alguns han tengut fills i altres
no, mos hem enfrentat al món laboral, hem sofert la mort
d,algú estimat i alguns sou padrins...
Jo pens que sempre s,ha de estar al present, ja que el futur
el desconeixem i el passat, es un record..
el desconeixem i el passat, es un record..
Però crec que durant els anys a l,INEM, varem ser, gairebé
tots inclosos els profes, molt feliços, i va ser com un
aprenentatge, de lo que ha estat la nostra vida,fins ara,
per aixó, crec que aquesta trobada
ha fet que molts de noltros revisquem aquella época de la
nostra vida i tornem a ser molt feliços.
Gràcies Pep, encara que no te conec.
Rosa Aguiló
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada